dimarts, 21 de maig del 2013

Posthaikum


Pels blancs llençols
una estesa de síl·labes;
peixos dels llavis.

MOMPÓ Francesc dins Uendos, greixets i maremortes

Els blancs llençols, com els fulls en blanc. L'estesa de síl·labes, com les paraules d'amor, que cremen. Els peixos dels llavis, el sadollar la passió física amb les petites coses. Aquest entremesclar "física" i poesia és molt ben trobat.
 
a

6 comentaris:

  1. artur21 de maig, 2013 20:05

    Aquest també és molt descriptiu i poètic !!
    M'agraden !!

    ResponElimina
  2. Glo.Bos.blog21 de maig, 2013 23:31

    M'agraden molt aquests haikus d'en F. Mompó. I el teus comentaris, sempre encertats.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals22 de maig, 2013 09:28

    Gràcies, Glòria, tinc debilitat per haikus com aquests.

    ResponElimina
  4. Aniquiladora26 de maig, 2013 23:42

    Maco aquest haiku. I molt encertat això d'explicar-ho.
    És molt complicat esvrinar el que esdevé en un instant.

    Petons.

    ResponElimina
  5. El porquet27 de maig, 2013 13:21

    No cal que et torni a repetir les meves paraules d'elogi respecte a la interpretació dels haikus... és que jo no me'n surto gairebé mai!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals27 de maig, 2013 14:28

    Aniquiladora,
    sí que costa d'explicar el que s'esdevé en un instant! Però ho provem.

    porquet,
    encara que et repeteixis m'agraden els teus comentaris entusiastes!

    ResponElimina