dijous, 30 de maig del 2013

El xipolleig del haiku


Què en sap l'orella
quan conversa rem i aigua?
Llengua de déus.

MOMPÓ, Francesc dins Uendos, greixets i maremortes

L'orella del lector-oient no en pot saber gaire de la idea de fons, l'aigua, amb la forma visible dels versos, el rem, que conversen entre ells en el poema. Perquè és "llengua de déus", la de la poesia.
a

8 comentaris:

  1. artur30 de maig, 2013 15:07

    ..i nosaltres, pobres mortals, com envegem als deus, per tenir el que busquem....

    ResponElimina
  2. Helena Bonals30 de maig, 2013 15:09

    Jo també els envejo, artur.

    ResponElimina
  3. novesflors30 de maig, 2013 20:19

    La nostra orella només escolta (i gaudeix) el resultat.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals30 de maig, 2013 21:25

    novesflors,
    escoltar i gaudir no és una activitat passiva.

    ResponElimina
  5. El porquet31 de maig, 2013 10:51

    Aaaah per això a vegades em perdo.. és que jo sóc Capricorn, una cosa molt més terrenal

    ResponElimina
  6. Helena Bonals31 de maig, 2013 10:55

    Es pot ser terrenal sense ser capricorn, jo no hi crec, en l'horòscop!:)

    ResponElimina
  7. Aniquiladora03 de juny, 2013 16:21

    Un llenguatge incomprensible, i no obstant això, m'omple de calma. Per força ha de ser un llenguatge diví.

    Bonic haiku, Elena.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals03 de juny, 2013 18:14

    Aniquiladora,
    un llenguatge diví com el teu.

    ResponElimina