Posthaikum
Pels blancs llençols
una estesa de síl·labes;
peixos dels llavis.
MOMPÓ Francesc dins
Uendos, greixets i maremortes
Els blancs llençols, com els fulls en blanc. L'estesa de síl·labes, com les paraules d'amor, que cremen. Els peixos dels llavis, el sadollar la passió física amb les petites coses. Aquest entremesclar "física" i poesia és molt ben trobat.
Aquest també és molt descriptiu i poètic !!
ResponEliminaM'agraden !!
M'agraden molt aquests haikus d'en F. Mompó. I el teus comentaris, sempre encertats.
ResponEliminaGràcies, Glòria, tinc debilitat per haikus com aquests.
ResponEliminaMaco aquest haiku. I molt encertat això d'explicar-ho.
ResponEliminaÉs molt complicat esvrinar el que esdevé en un instant.
Petons.
No cal que et torni a repetir les meves paraules d'elogi respecte a la interpretació dels haikus... és que jo no me'n surto gairebé mai!
ResponEliminaAniquiladora,
ResponEliminasí que costa d'explicar el que s'esdevé en un instant! Però ho provem.
porquet,
encara que et repeteixis m'agraden els teus comentaris entusiastes!