Sense treva

De pura coïssor
em va caure la bena.

I era roig el paradís,
i ple d'esperances
quan jo el vaig veure. 

Però ara sóc cec, amor,
i només visc contra tu,
animal invisible, 

i per això camino,
camino i camino
tota la nit sense treva
damunt la mar misteriosa.

  DORCA, Jordi dins el bloc Adverbia

Per unes molèsties en principi insignificants la veu poètica feu fora la vena que no li permetia d'adonar-se de la realitat del país. I el contrast amb la caverna d'on provenia li feu veure de manera ardent el paradís somniat, i ple de futur. Però ara és cec de nou, les circumstàncies l'ofeguen, i davant el seu amor, el seu país, no fa més que fer coses a la seva contra, contra "l'animal invisible", primitiu i espiritual alhora, tot per la ceguesa que l'arrossega. Però camina sempre, encara que sobre la "mar misteriosa", de manera inestable, provant de surar, sense deixar-se enfonsar.