dimarts, 26 de juny del 2012

XLV


On només Amor fingia, trobí foc i no jaç de palla.


BESSÓ, Pere. Iteràncies, interferències i grafitis


Allà on només seguia els sentits, tot simulant l'amor en majúscula, és on la veu poètica trobà un veritable foc, i no pas el jaç de palla poc acollidor, buit, i que crema massa fàcilment. La forma, igual com la fonètica ajuda en les idees, també sol ajudar en el contingut.
a

4 comentaris:

  1. Elfreelang26 de juny, 2012 20:33

    Un vers contundent!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals26 de juny, 2012 22:08

    Gràcies, Elfreelang. El Pere Bessó és així de contundent!

    ResponElimina
  3. Sílvia 27 de juny, 2012 08:57

    Normalment està "mal vist" fingir, sobretot en tot el que fa referència a l'amor. Es valora la sinceritat. Però que bonic és fingir en el sentit de donar existència mental o literària a una cosa no real, fingir històries apassionants, sense deixar de ser sincers amb nosaltres mateixos. Trobo que és un gran vers, com dieu tan contundent, i la teva interpretació molt encertada.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals27 de juny, 2012 09:02

    Molt interessant això que dius, Sílvia, l'amor fingit en la literatura o poesia pot esdevenir el veritable foc quan ens hi projectem.

    ResponElimina