El crit exponencial de la mudesa.
Clam mut. Crit sord.
OLIVARES, Agustí.
Origami inert. Primer premi del 22è Premi de Poesia Martí i pol.
Les línies de punts serien el versos, de lletres com punts. També tot el poema es referiria a la poesia, que, sense dir les coses, les diu en silenci. Que fa créixer exponencialment el crit que du a dins el poema, en les seves múltiples interpretacions, el seu eco. Les dues oxymorons finals contraposen també el crit o clam amb la mudesa i la sordesa, tot alhora .
Sí, tot el poema és una paradoxa que unida a la seua brevetat produeix una intensitat que impacta.
ResponEliminaTé alguna cosa especial aquest poema, tot i que encara m'està fent barrinar!
ResponEliminanovesflors: curt, concís i contundent!
ResponEliminaporquet: és el primer poema del conjunt que va guanyar el premi. Celebro que t'agradi! Jo tampoc l'acabo d'entendre, com ja toca.
Aquest poeta s'ha inspirat en Munch, que ara està de moda.
ResponEliminaMolt bona, Olga! Si no et sap greu, aprofitaré la teva idea en el meu altre bloc.
ResponElimina