Desitjo el tot.
Jo, engruna del no-res,
no espero menys.
NINOT DE NEU, DINS Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
Una cosa molt gran en una de molt petita. Com un sol vers, també "engruna del no-res", la veu poètica aspira a l'absolut, no per més insignificant, la veu, menys ambiciosa.
D'aquest prenc nota, m'encanta.
ResponEliminauna altra engruna que s'hi apunta..:)
ResponEliminaJpmerch i lolita: si li feu tant de cas és que s'ho val!
ResponEliminaM'ha encantat! Que no ens abarateixin el somni!
ResponEliminaporquet: molt bona aquesta cita de Llach.
ResponEliminaEi moltes gràcies Helena per haver-te fixat en els meus haikus. Sóc el Ninot de neu, em vaig presentar a aquest premi, però no vaig guanyar. Igual tu també et vas presentar, si és així, m'agradaria llegir-te. També sóc blogaire, com pots veure. No cal dir que t'has guanyat un nou seguidor...
ResponEliminaUna abraçada mínima i immensa!
Òscar: ja has vist quin èxit tenen els teus haikus en el meu bloc! Et vaig descobrir a partir dels d'un altre participant. Que saps qui ha guanyat?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÒscar: jo tinc aquest i tres blocs més, un de poesia meva. Veuràs que jo també tendeixo a ser força transparent, em treus complexos, doncs!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHe esborrat tres comentaris. Em penso que em vaig passar en les meves conclusions.
ResponEliminaM'he rellegit els meus haikús i no sé si m'acaba de convèncer el conjunt. No els penjaré al meu blog.
Òscar: jo no me'ls he llegit tots, els teus, i ara sembla que no ho puc fer, no hi puc accedir. Segur que són bons. Tens la inseguretat pròpia dels artistes.
ResponElimina