Una araboga
plora a l’hivern,
una floreta
somriu a abril
i l’oroneta,
–vol d’embolics–
fa una rialla
cercant son niu.
I allà en el cel,
la carcallada
de colorins.
Jo, passejant-me
pels vells camins,
cante per fora,
plore per dins.
PERIS i SEGARRA, Miquel «Aiguamoll i senill» (1965-66)
dins Salms
L'araboga, "pluja fina d’aigua mesclada amb neu", en una de les seves accepcions, simbolitza l'hivern. La floreta, l'oreneta i la carcallada de colorins, la primavera. L'araboga plora perquè és pluja, i perquè es relacionaria amb el "cante per fora,/ plore per dins": una imatge de l'empatia cap a fora, i de l'abstracció per dins. Una imatge de la roca de duresa de la nostra vida, coberta per capes de felicitat, que deia Rosa Cabré. Una idea expressada poèticament, que és preciosa.
Quin poema més senzill i alhora profund. Unes imatges perfectes tant per expressar el temps que es viu com el món interior. La referència a Rosa Cabré...em recorda l'aula plena i Les Elegies de Carles Riba, que les sentia i ho transmetia tot i que deia que no era el que més li entrava.
ResponEliminaSí, Roser, és senzill i profund.
ResponEliminaLa Rosa Cabré em sembla que és més de poesia realista que no pas de Riba.
Un poema deliciós ! em plau l'araboga! i el cante per fora i plore per dins...condensació brillant d'empatia i abstracció tal com has comentat! m'alegra el dia aquest poema!
ResponEliminaElfreelang: tu també m'alegres el dia! És bo de saber conviure amb els oposats.
ResponEliminaSenzillesa contemplativa que arriba al cor precisament per la riquesa d'allò contemplat.
ResponEliminaPreciosa araboga.
ResponEliminaOlga: senzillesa i riquesa alhora, el secret.
ResponEliminaJordi: la coneixies, la paraula? És l'escollida per Josep Porcar al seu bloc en relació a la iniciativa de Víctor Pàmies d'ahir.
M'ha encantat. Cal estar sempre atents; i no deixar-se perdre res. Una abraçada.
ResponEliminaBenvingut, Jordicine, veig que tu sí que estàs atent!
ResponElimina