dissabte, 5 de maig del 2012


Abrusa el sol
un allau de paraules.
Es plany el vers.

MARA, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

El sol de la prosa crema excessivament en les paraules racionals, en allau. Se'n plany el vers que té més relació amb la lluna generalment, que és sempre molt més breu i concís, així com intuïtiu, que no pas la prosa. Si només vivim per aquesta prosa de cada dia, la poesia, la bellesa de les nostres vides se'n ressentirà.
a

6 comentaris:

  1. Jordi Guerola05 de maig, 2012 11:10

    Quantes coses en tan poques paraules. Em resulta fascinant l´últim vers.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals05 de maig, 2012 11:18

    És molt maco, aquest poema, Estonetes.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca05 de maig, 2012 11:54

    Aviat en un llibre.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals05 de maig, 2012 12:11

    Que li han donat el premi?

    ResponElimina
  5. Roser TR05 de maig, 2012 13:22

    Que bonic aquest poema, em transporta: escriure, escriure, escriure és una manera de viure. petons Helena

    ResponElimina
  6. Helena Bonals05 de maig, 2012 16:21

    Roser: n'hi ha que diuen que no ho és, una manera de viure. Per mi sí, la més important.

    ResponElimina