divendres, 27 d’abril del 2012

Tremoles, tija,
com el vi dins la copa
de vidre assetjada.

KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

La tija vibra amb el vent com el vi remogut en la copa per aquell que se la vol veure, el seu desig. La poesia vibra en  la copa del poema per aquell que se la vol llegir. El tremolar sempre fa poesia, immaterial.
a

3 comentaris:

  1. Alyebard27 d’abril, 2012 12:21

    Helena, no té res a veure amb el Haiku, però quan puguis passa't pel meu blog. Merci.

    ResponElimina
  2. Alyebard27 d’abril, 2012 12:21

    I el comentari del Haiku molt encertat ;)

    ResponElimina
  3. Helena Bonals27 d’abril, 2012 14:20

    Gràcies de nou, Alyebard.

    ResponElimina