Pels ulls. Als llavis.
No espill. He viscut
segles d'amor sens tu.
KARSTEN per als Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
"L'amor entra pels ulls i els ulls el xerren", diu una de les dites que ha recollit Víctor Pàmies. Podríem afegir que els llavis, amb el bes, el poden manifestar. No en un espill, no és pas en la poesia, sinó que és real. La veu poètica ha viscut segles d'amor, en una hipérbole, sense la poesia. És molt més real aquest amor que qualsevol poema.
Ras i curt... i bo! Bon cap de setmana!
ResponEliminaEl poema és molt bo, i el meu comentari voldria fer-li justícia!
ResponEliminaGràcies, porquet!
Helena, perdona. He fet números i jo diria que el mot "segles" hauria d'anar al segon vers.
ResponEliminaJordi: és veritat! Però a la segona línia no hi cap. És una llàstima. No sé si es podria apriar.
ResponEliminaUn altre excel·lent comentari. Lluiria molt en una presentació.
ResponEliminaUna abraçada.
En una presentació lluïrien tots els seus poemes! M'agrada molt de comentar el Karsten.
ResponEliminaUn altre tàndem en bonic, eh Jordi!!!
ResponEliminaFantàstics tots dos!!!
B7s
Un altre tàndem en bonic, eh Jordi!!!
ResponEliminaFantàstics tots dos!!!
B7s
I tant, Joana. I quin tip de pedalar! No caldrien les Aerolínies, oi?
ResponEliminaEstaria bé un tricicle, posats a demanar.
ResponElimina