dissabte, 31 de desembre del 2011

Pairal

El poema sent
la reïna quan trac punta
a la llapissera.

BESSÓ, Pere. De Llibre dels haikus, 2010

La resina cobreix l'escorça de l'arbre com la fusta la mina del llapis. Una cosa recorda l'altra. El poema és el que es troba després de fer molta punta al llapis amb què s'escriu, simbòlicament parlant. Pairal  és la resina que es converteix en ambre, com la poesia que perdura. Un haiku brillantíssim, no penja per cap cantó, ni li trauria ni li posaria res.
a

7 comentaris:

  1. zel31 de desembre, 2011 20:01

    Bon futur, bones lletres, bona salut, molt d'amor! Petons!

    ResponElimina
  2. Elfreelang01 de gener, 2012 12:33

    La reïna reina en el haiku ! Molta poesia i molta sort en l'entrada d'aquest any 2012!

    ResponElimina
  3. Pere Bessó01 de gener, 2012 13:48

    Bon Any Nou 2012, Joiós i Ple, amiga Helena!
    I vull felicitat ací també a la bona gent que mes rere mes ha anat penjant els seus comentraris als meus poemes. Felicitats, Bon Any a totes i a tots, començant per la Joana...
    Pere

    ResponElimina
  4. Helena Bonals01 de gener, 2012 21:01

    zel: moltes gràcies, igualment, i bon any!

    elfreelang: això, sobretot, molta poesia, bon any!!!

    Pere: Bon Any Nou 2012, Joiós i Ple per a tu!

    ResponElimina
  5. Joana01 de gener, 2012 21:57

    Preciós haiku el de Pere i molt bona la punta de la teua llapissera.

    Bon any a tots i a totes, a tu també, Pere :)

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs04 de gener, 2012 20:27

    L'olor de fusta de llapis ve a ser gairebé com la de la magdalena de Proust: l'univers sencer.
    ¡Que l'any et faci feliç!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals04 de gener, 2012 21:29

    Olga: la referència a la magdalena de Proust m'agrada molt, i també això de l'univers sencer!

    ResponElimina