dimecres, 23 de març del 2011

XIII
Els ulls ferits,
tocant
la pell de seda
quasi transparent.

CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel

Un poema ple de metonímies que parlaria sobre ell mateix: el lector és ferit per la poesia, a través de la vista, els ulls. Amb la seva visió personal, "toca" la "pell de seda" del poema, gairebé transparent, però mai del tot. Són una delícia, aquests poemes curts, que poden parlar tant de la poesia com de l'amor, o tot alhora, el poema seria una metonímia de l'amor en definitiva.
a

9 comentaris:

  1. fanal blau23 de març, 2011 23:01

    M'encisen aquestes "lectures" que fas de la poesia, transmetent poesia de la poesia.
    Tot i no comentar, fa molt que et llegeixo!

    ResponElimina
  2. lolita lagarto24 de març, 2011 09:56

    confitura de pot petit...

    ResponElimina
  3. Olga Xirinacs24 de març, 2011 11:30

    parpelles de seda són, aquestes, que intenten acariciar però que no guareixen la ferida.

    ResponElimina
  4. Joana24 de març, 2011 13:34

    Amaga l'ull
    la ferida de l'anima.
    Trista llangor.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals24 de març, 2011 13:39

    No sé quin comentari vostre prefereixo més! Sou molt brillants. I tot per quatre miniversos, toca un comentari per vers.

    ResponElimina
  6. onatge24 de març, 2011 23:43

    Ferida la mirada
    només queda l'abraçada
    de l'estimada,
    o somiada...?

    Agafes el poema, l'obres en canal i arribes al moll del vers...


    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  7. Helena Bonals25 de març, 2011 09:45

    onatge: Sona malament, això de "l'obres en canal"! Però suposo que és això que dius.
    Un poema adient per contestar el que jo comento.

    ResponElimina
  8. onatge25 de març, 2011 09:50

    Helena bon dia. Doncs mira que volia escriure "li fas la auto
    òpsia...", però em va semblar massa fort. De tota manera el teu tall és net i profund i no deixa ferida...


    Des del far bon dia.
    onatge

    ResponElimina
  9. Helena Bonals25 de març, 2011 11:21

    onatge: no sé pas com es fa això que tu dius que jo faig de no deixar ferida! Deu ser casualitat.

    ResponElimina