dissabte, 19 de març del 2011

XI

Dorm el somni,
rere la dura pell,
fulla caiguda,
lenta tardor.

CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel

"Dorm el somni/ rere la dura pell": la del poema, sempre abstrús en una mirada superficial. Alhora, i com la "fulla caiguda", allò més superficial de l'arbre, i més fràgil per tant, cau lentament, també com el poema s'interpreta en calma. "lenta tardor": el somni dorm en la tardor de la vida, més que mai, ja que sol provenir de la infantesa. Esperant de ser desvetllat.
a

4 comentaris:

  1. Joana19 de març, 2011 18:59

    M'agrada molt, el teu comentari també.
    A tu et puc elogiar sense cap tipus de perill!!! Ja m'entens. M'hauré de mossegar la llengua!!!

    ResponElimina
  2. Jordi Guerola19 de març, 2011 19:51

    Quines poques paraules les del poema i què ben triades, com transmet la sensació d´assossec...

    ResponElimina
  3. zel19 de març, 2011 22:02

    Molt poques paraules, però sí, molt boniques, com diu la Joana.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals19 de març, 2011 22:28

    Joana: tens massa talent i ets massa guapa, què hi farem!

    Estonetes: realment és curt el poema, però no pas buit.

    zel: és el prototipus del bon poema. Que ho sapigueu apreciar és bona senyal.

    ResponElimina