Quan m’inclino a veure els anys viscuts
trobo petons a les claus del pany,
riures de confeti a les frontises,
pessics de tendresa als instants amargs
i a les tovalles, molles de pa tou.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (52)
Mira enrere i veu com la seva relació ha amorosit la vida quotidiana. I “a les tovalles, molles de pa tou” que encara no s’ha assecat, bona metàfora. Com el pa d’abans, que li costava de fer-se vell, l’amor seria tou encara, de la mateixa manera que el pa es pot renovar cada dia i no mor mai l’emoció, el sentiment. “El nostre pa de cada dia” cadascú sap a què es refereix en la seva pròpia vida, deia una professora meva, i jo trobo que aquesta relació és envejable.
Aquest és l'últim poema del llibre de Jesús Ma. Tibau que tinc el plaer de comentar.
un poema bellíssim..
ResponEliminaTota una declaració de felicitat
ResponEliminaEm sento embriagat d’emoció i d’agraïment per la sensibilitat amb què has acollit els meus poemes d’amor, un a un.
ResponEliminaCoses com aquesta fan que per a un home que sempre diu que vol viure del cuento, afegir-hi l’adverbi “econòmicament” sigui secundari. La literatura em dóna vida, emoció, energia, satisfacció... i en gran part és gràcies a persones com tu.
Arribe tard!!! Molt bonic tot, el poema i el teu comentari.
ResponEliminaLa justicia que li fas als poemes en comentar-los, no es paga amb tot l'or del món.
Sempre ens obris una finestreta molt particular que pot coincidir amb la nostra o enriquir-la amb una visió diferent i complementària.
Mil gràcies