El record d'aquell mar,
que has deixat a la vitrina,
batega encara,
i l'onada,
i la sal,
i la gavina.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (47)
La passió, el mar, que té per recordar en una vitrina (podria ser un cargol de mar, o la poesia mateixa), "batega encara", en petites coses, l'onada, la sal i la gavina, que li reporten l'inabastable mar del seu amor. Si es tractés de Carner hi afegiríem la vela. Curt i bellíssim, ple de contingut com un gra de sal.
Un poema molt bonic i amb molta intensitat de sentiments-
ResponEliminaLa passió pel mar, sempre tan identificada amb l'amor- Es trecta d'un record molt present, de fet està a un lloc visible i transparent: la vitrina. Batega perque està viu, es tracta d'un sentiment passat. present i amb projecció cap al futur.
Molt bonic el poema, i com sempre tot el que tu ens apuntes.
Gràcies
us hauré de nomenar les meves lectores de poesia oficial. Gràcies
ResponEliminaLectores oficials "amateurs", més aviat, sobretot jo. Gràcies.
ResponElimina