Amor
La lluna s’ha esmunyit
darrere les muntanyes;
ja comença l’exili.
La mesquita és ben plena,
fins al pas del llindar.
Millor que avui, ahir.
D’esquenes a la vida,
tot sovint discutim
de coses impossibles.
Cercant una llumeta enmig de la tenebra
som cecs a la claror
de la lluna del cel.
El seny ja s’ha assecat.
Han cavat en el cor
per a fer-hi un refugi.
Escupen a la vida.
L’horitzó està barrat
quan s’oblida l’amor.
ZENIA, Salem Sol cec, Poemes d’amor i de lluita Traduit per Carles Castellanos
Si perdem de vista la lluna, o sigui el que ens parla del passat (“Millor que avui, ahir”), si esdevenim “cecs a la claror/ de la lluna del cel”, que és com esdevenir-ho del sol, de la vida que ella reflecteix, començarà l’exili interior, se’ns assecarà el seny, discutirem de "coses impossibles". Cal fer un refugi en el cor. En definitiva: se’ns barrarà l’horitzó, el futur, si oblidem el passat.
L'arbre solitari
ResponEliminacerca la llum sense l'éxtasi
de les nits de lluna.
L'exili de la lluna apaga els estels del cel i l'ompli d'una tenebra tan fosca com la gola del llop.
No coneixia aquesta poeta ni el poema gràcies!
ResponEliminaElvira, és un poeta berber, trobo teca pels meus blocs a qualsevol lloc.
ResponElimina