diumenge, 17 de gener del 2010

XLII

Òpals de la cendra, arcàngels de la nit, senyals del
vent, crepitar de les fulles... El tast, però, de la cicuta
és a la font.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

Símptomes tardorals, de decadència: però la mort definitiva, la “cicuta verinosa”, és en l’origen mateix de la vida, si no naixéssim no moriríem. Sense una cosa no hi ha l’altra.
a

3 comentaris:

  1. Francesc Mompó17 de gener, 2010 09:09

    El teu argumet el reforça els dos quiasmes inicials.
    Una abraçada plena de presses.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Joana17 de gener, 2010 10:03

    Tot s'acaba i torna a començar, la vida és cíclica i els senyals de finitud es renoven amb la "font".

    ResponElimina
  3. Helena Bonals17 de gener, 2010 13:08

    Francesc, Joana, gràcies per les vostres observacions.

    Una abraçada.

    ResponElimina