El poeta foll amb dignitat sempre té una illa a la rerabotiga dels seus somnis.
BESSÓ, Pere Minimals
El poeta contingudament apassionat, sempre conserva el seu bocí d’ideal, quan ja han passat els somnis, i encara perduren a la rerabotiga, l’inconscient. L’equilibri entre “foll” i “amb dignitat” és molt important en aquest sentit, ha de ser un somni que hagi valgut molt la pena.
Un poeta sense somnis és quelcom així com un cel sense horitzó, com un mag sense màgia o un trapazista amb vertigen.
ResponEliminaMai no s'acaben els somnis, sempre volen amb la imaginació i sols en algunes ocasions reposen a la "rerabotiga" per a tornar amb més força. La dignitat del poeta foll creix amb ells.