dilluns, 26 d’octubre del 2009

14.

Per ara, em quedo
Una miqueta enrere
Sense obrir boca.

FORMOSA, Feliu

Davant la realitat que no acaba de comprendre, es queda lleugerament encongit, “sense obrir boca”, o sigui, sense posar-se a escriure. A vegades, moltes vegades, l’única conclusió és que no podem arribar a cap conclusió.
a

2 comentaris:

  1. Francesc Mompó26 d’octubre, 2009 20:34

    Sí Helena, però no oblidem l'advertència que ens fa en el primer sintagma: Per ara. És important perquè ens diu que es queda a l'aguait, però alerta.
    Una abraçada
    Salut i terra

    ResponElimina
  2. Joana26 d’octubre, 2009 22:11

    Però al capdavall resta sense acció, mut, escoltant el seu propi silenci i cap enrere, es a dir sense tirar cap endavant, sense poder veure la llum, i sortir del pas.
    L'advertència del primer vers, podem considerar-la també com una mena de suport on agafar-se per a que la seua situació no siga totalment absoluta i a més la relativitza més amb la paraula "miqueta", però en el fons, no deixa d'acceptar la realitat que ens apunta Helena.
    Gràcies a tots dos.

    ResponElimina