dimecres, 9 de setembre del 2009

Terra de mar.
Ja no hi ha ni horitzó.
Sent plorar les gavines.

PONS, Ponç dins “Pedres cremades”

Quan el mar inabastable es torna terra, es perd l’horitzó, la llibertat. Les gavines fins i tot ploren. Encara que l’horitzó és allò que mai s’aconsegueix, com la perfecció, és bo de no perdre’l de vista, de comptar-hi. Per allò dels matisos.
a

4 comentaris:

  1. Joana09 de setembre, 2009 18:58

    Perdre de vista l'horitzo suposa no sols la falta de llibertat, suposa a més no saber on estàs. Aquest sentiment s'acompanya de la consequent sensació de buidor i tristesa que transmet el plot de les gavines.
    Una altra vegada trobem condensades en pocs versos.
    Una meravella!

    ResponElimina
  2. Joana09 de setembre, 2009 19:00

    Vull dir horitzó.

    ResponElimina
  3. Joana09 de setembre, 2009 19:01

    I plor(no pare de córrer i passa el que passa)
    B7s

    ResponElimina
  4. Helena Bonals09 de setembre, 2009 19:20

    Un luxe, els teus comentaris! Sí que diu molt en poques paraules, el poema.

    ResponElimina