tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post4500735617546223637..comments2024-03-26T21:50:39.939+01:00Comments on UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA: Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-38890241256151876992010-02-20T08:41:31.911+01:002010-02-20T08:41:31.911+01:00Sí que és cert. És pot agafar per les dues bandes ...Sí que és cert. És pot agafar per les dues bandes --com a mínim-- de parlar literalment d'un retrat com d'una persona que ho sembla.<br /><br />En qualsevol cas prefereixo molt més el plantejament que té aquest poema que el que acostuma a tenir la major part de la poesia contemplativa de la bellesa femenina. I això que avuí, si vas a mirar, si realment està parlant d'algú de carn i ossos, la descripció no és gaire afalagadra. Però hi ha una voluntat d'entendre el personatge com a algú que pensa per si mateix, no com a mer objecte de gaudi. En aquest sentit, sempre m'ha fotut negre "Veinte poemas de amor y una canción desesperada", un llibre que està a les antípodes del poema de Vinyoli. No m'ha agradat mai aquest llibre, per belles que siguin les imatges, per molta passió que hi hagi i per molta qualitat literària (per mi discutible, però en fi). No és un llibre d'amor com no sigui un llibre d'amor a ell mateix i al seu punyeter ego de poeta de pactilla. És execrable en aquest sentit. Li agrada quan calla la noia "porque estás como ausente", s'enamora de les pròpies paraules, mentre l'objecte de l'amor és un estaquirot. Ho sento, potser serà perquè a mi m'agrada que qui estimo parli, pensi, m'interrogui, tingui més valor que el que jo en pugui dir d'ell o ella. Jo mai li deixaria anar una bateria d'insults com aquells que el Neruda engega a la persona estimada (no passa de ser un estaquirot, bellíssim, sí, però estaquirot, l'epitom de la dona objecte, per molt espiritual que sigui en aquest cas). Jo, personalment, em sentiria molt ofés si em fessin poesies d'aquest tipus.<br /><br />En Vinyoli, aquí almenys, es troba a l'altra extrem. El retrat pensa, té més importància que el que ell en pugui dir mai. Quanta grandesa!Florenci Salesashttps://www.blogger.com/profile/05330011142788359111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-18258176266323782752010-02-15T18:20:11.432+01:002010-02-15T18:20:11.432+01:00Un magnífic comentari, Helena. És veritat que a Vi...Un magnífic comentari, Helena. És veritat que a Vinyoli no te l'ecabes així com així. La seua poesia té un ànima especial, te vida pròpia, els seus versos et tranporten i et fan vibrar d'una manera molt especial.<br />Un desig incontolable de poder donar-li vida al retrat, a la poesia i a l'art en general. Qui ho pugués aconseguir!<br /><br />He gaudit per partida doble, llegint el poema i com no, la teua interpretació.<br /><br />Mil gràcies-Joanahttps://www.blogger.com/profile/06174355137387134971noreply@blogger.com