tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post4493553223429132498..comments2024-03-26T21:50:39.939+01:00Comments on UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA: Helena Bonalshttp://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-29663691634984584542010-01-03T18:39:50.739+01:002010-01-03T18:39:50.739+01:00Quan veig les inicials d'algú gravades en un a...Quan veig les inicials d'algú gravades en un arbre que ha crescut, penso en aquelles memòries, segurament d'enamorats. Quan jo encara no escrivia poemes (vull dir amb intenció d'editar) ja havia gravat algunes inicials en un àlber, l'arbre platejat que acaricia la lluna i que fa fressa amb el vent.<br />Gràcies pel vostre record.Olga Xirinacshttps://www.blogger.com/profile/14765672813843762825noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-77142684426649065912010-01-03T12:58:37.663+01:002010-01-03T12:58:37.663+01:00M'embadaleix la teva interpretació, Joana!
A ...M'embadaleix la teva interpretació, Joana!<br /><br />A mi també se'm fan propers ells poemes de l'Olga, Francesc.Helena Bonalshttps://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-45567934632530669852010-01-03T11:00:52.935+01:002010-01-03T11:00:52.935+01:00una bona reflexió sobre el pas del temps, els poem...una bona reflexió sobre el pas del temps, els poemes de l'Olga se'm fan molt propers i m'hi sento molt identificat.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2088338342216356790.post-75506630751885602010-01-03T08:53:38.840+01:002010-01-03T08:53:38.840+01:00El pas del temps i l'enyor dels moments viscut...El pas del temps i l'enyor dels moments viscuts desperten en cadascun dels versos. I com tantes vegades, als poemes d'Olga, els elements de la natura juguen amb un simbolisme creixent per assenyalar la felicitat d'aquell temps tan fugisser que s'escapa com la "felicitat mateixa". Tot i la intensitat del sentiments que fins i tot arriben a estar escrits al cel amb la delicadesa d'unes ales de papallona i ser tan purs com la transparència dels vols dels espiadimonis i com els reflexos del sol i la lluna i de l'aigua, tot i això, se'n van, s'escapen de les nostres mans. Però ens queda la constància de quedar escrits al poema.<br />Com va dir Montserrat Roig, "només existeix allò que ha estat escrit"Joanahttps://www.blogger.com/profile/06174355137387134971noreply@blogger.com