el vertigen passat
al cor s’enquista.
TEULATS, Sílvia
Com en anglès "fall in love" és caure enamorat, la veu poètica cau en l'abisme de l'autèntica passió, del que és sublim. El "vertigen passat", l'emoció queda gravada al cor, i ja no en fuig. És com quan fas un primer poema, que ja no pots deixar de tornar a fer-ne més d'hora o més tard.
El cor s'enquista
ResponEliminai l'ànima s'esquinça.
Ostres, moltes gràcies per aquest comentari. És un honor sortir aquí amb un comentari teu. M'agrada molt com l'has interpretat, m'animes molt a continuar-ho provant.
ResponEliminaXavier,
ResponEliminasense esquinçar-se el cor potser no estaríem enamorats!
Sílvia,
per això ho faig, per animar-te. I també perquè ho fas molt bé.
Ostres, la Sílvia també fa poesia? És molt bonica, ha començat amb força.
ResponEliminaLoreto,
ResponEliminaen té un d'encara millor, la Sílvia, aquí.
un caure sublim!
ResponEliminapreciós!
Una bonica sorpresa, descobrir els nous reptes de la Sílvia i a la vegada, gaudir de la interpretació que hi fas tu, Helena !
ResponEliminaFelicitats a les dues !!
Artur,
ResponEliminagràcies pels elogis! La Sílvia s'ho mereix.
m'ha agradat la teva glossa .....la idea que l'emoció queda gravada
ResponEliminaUn abisme que el cor no defuig.
ResponEliminaElfreelang,
ResponEliminano pot ser d'altra manera, hi ha coses que romanen, que no te les pots arrencar de sobre.
Rafel,
el cor no defuig l'abisme, la raó sí.