dissabte, 22 de febrer del 2014

Han tornat els moments d'estima punyent.
De paraules fàcils i somriures gràcils.
De moviments estudiats.
Ara mires tot amb ulls de nen
i canvies els noms a les coses
per adjectius impossibles.
Cada segon és un any.
Cada instant esdevé mític.
Barrant el pas a la tristor.

GUEROLA GIL, Jordi dins Amagatalls

Amb els versos torna l'"estima punyent", reviu l'amor. Amb una forma aparentment intrascendent, i pensada alhora, el poeta ho mira tot com en la infantesa, transformant el record en "adjectius impossibles", en construccions sintàctiques agosarades. Cada segon del poema és proporcional a un any de vida, cada instant pot ser llegit de moltes maneres, com un mite. Aquest poema prova d'alleugerir la tristor, la melangia del record del passat, tot i que aquesta és intrínseca en la poesia. 
a

7 comentaris:

  1. Relatus23 de febrer, 2014 22:38

    Commovedor, m'ha agradat

    ResponElimina
  2. Helena Bonals24 de febrer, 2014 13:26

    Loreto,
    sí, costa aquest poema, però val la pena.

    ResponElimina
  3. Anònim01 de març, 2014 20:21

    Buen post sisi, y es inquietantemente sugerente el nombre del blog..

    ResponElimina
  4. Helena Bonals01 de març, 2014 22:31

    jordim,
    el nom del bloc és inspirat en "la nit/ estrellada d'un vers" de Margarit. Jo sóc una barreja d'humilitat i vanitat, com molts artistes.

    ResponElimina
  5. Unknown04 de març, 2014 21:47

    M'ha recordat Nietzsche, les transformacions de camell a lleó i després a nen, que mira amb ulls renovats el món i rebateja els fets i les coses al seu gust.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals04 de març, 2014 21:59

    Joan Fontanillas Sánchez,
    desconeixia això que expliques de Nietzsche.

    ResponElimina
  7. Jordi Guerola04 de març, 2014 22:26

    Moltes gràcies de nou, Helena! molt encertat el teu comentari,

    ResponElimina