dissabte, 13 de juliol del 2013
El dia decau
Una flamarada
-quina ironia-
l’ofega en la penombra
de la nit promesa.
No és pas que el món
sigui ara diferent,
és que en la nit
ens manca l’instint
d’olorar la vida.
MADUEÑO, David dins Desvetlla de mots és feina obscura. El llibre complet aquí
És una ironia que el sol en flames acomiadi el dia, perquè les flames representen la passió, i la posta és decadent, tal com en l'Edat roja de Margarit.La flamarada ofega el dia amb la "nit promesa", en la qual l'Adamo de la cançó esdevenia foll, i la que Sting volia que li duguessin. El món no és pas diferent de nit, però sí que es correspon més amb l'art, el sublim, i és en contradicció amb la vida tal i com la "olorem", una sinestèsia per no dir "veiem", massa literal. El títol del llibre s'escau a aquest poema, desvetllar mots, fer poemes, és una cosa obscura que du a la llum.
Observar de dia,
ResponEliminareflexionar de nit...
jo crec que fan bona parella, el dia i la nit i m'agrada com interpretes aquests versos !
Bon cap de setmana,Helena !
artur,
ResponEliminaa mi m'agrada això que dius d'observar de dia, reflexionar de nit!
Aquest autor promet.
ben dit! tens raó promet....
ResponEliminaElfreelang,
ResponEliminaet recomano l'enllaç de sota el poema per baixar-te el llibre, són 32 pàgines.
O al revés ARTUR, o al revés.
ResponEliminaÉs veritat, Josep, al revés també.
ResponEliminaTanmateix Helena hi ha un moment entre la llum i la penombra que és el crepuscle que té molt de màgic, hi ha homes que gaudeixen amb la llum del crepuscle i el seu enigma.
ResponEliminaVicent
La posta de sol com a final de la vida, del romanticisme, amb l'entrada del segle XX.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena, per fer-te'n ressò, i per la teva lectura! I a la resta, molt agraït per llegir-me. No sabeu com m'animen els vostres comentaris, gràcies! Salut i poesia per a tothom!
ResponElimina