UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 14 de setembre de 2012

Dens, el teu silenci
basteix fortificacions d'acer.
Infranquejables fronteres
filen el vimet de l'oblit,
allà on habitava
el niu del somni.

Fràgil, la meua voluntat
s'esquerda
als esquinçalls del vers.
Tènues teranyines
pengen encara de les meues mans,
esperant que el temps,
amb la dòcil innocència
de l’inexorable destí
les transporte amb ell.


NAVARRO, Joana dins El bosc dels somnis

Oblit i somni sembla que van junts en aquest poema. El silenci de l'oblit es fa infranquejable. La voluntat de la veu poètica es trenca en fer versos, que li portarien el passat en forma de teranyines. Espera que aquestes teranyines es projectin en el temps, el seu futur o destí.

7 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Molt ben trenat aquest vímet.

Helena Bonals ha dit...

Està més ben trenat el vímet de la Joana!

Joana Navarro ha dit...

Seguirem trenant el vimet dels mots i fent dells silencis i somnis poesia. Gràcies a tots dos i en especial a tu, helena.

Helena Bonals ha dit...

Trenant i destrenant...

Ana Estrella Vazquez ha dit...

:)

Glo.Bos.blog ha dit...

Admirable, Helena!

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Glòria! El teu bloc també és admirable.