dimecres, 18 d’abril del 2012


Als claps de neu
petjades d'ós maldestre
la solitud.

KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

La neu en claps és solitària en cada un d'ells, les petjades d'ós l'embruten, aquest ós és maldestre perquè trenca amb la puresa de la neu. Com l'edat adulta es carrega la bellesa de la infantesa, de la qual ja només en queden claps.
a

7 comentaris:

  1. Sílvia 18 d’abril, 2012 10:54

    Molt suggerent; hi veig també la solitud de l'ós que trepitja sol la neu verge.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals18 d’abril, 2012 13:25

    Ben pensat, Sílvia, els óssos van tan sols!

    ResponElimina
  3. El porquet18 d’abril, 2012 17:26

    Caram, força trist.

    Però realment reflecteix una doble solitud, la de la neu que ja s'esllangueix i la dels óssos, habitants nouvinguts a les nostres mutanyes, solitaris i escassos.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals18 d’abril, 2012 22:42

    Porquet: és trist com és trist fer-se gran.

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca19 d’abril, 2012 13:09

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca19 d’abril, 2012 13:20

    Digues-m'ho a mi!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals19 d’abril, 2012 13:25

    Trist és fer-se gran, sobretot quan tens ganes de viure.

    ResponElimina