Dintre el seu món
s'ofega la memòria
en l'ombra balba.
S'escarpen els camins,
supuren les ferides.
NAVARRO, Joana dins Esqueixos
La memòria s'ofegaria en el seu món, l'ombra balba, imperfecta, que projecta la poesia, la del poema o la seva interpretació. Els camins d'aquesta memòria amb el temps s'erosionen i es fan intransitables, mentre supuren les ferides que no es curen, tampoc en el poema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
11 comentaris:
El món és petit, però dolorós.
El món és petit i gran alhora, dolorós i agradable alhora, generalment.
Dolorosament cert que la memòria s'erosiona però, malgrat això, hi ha ferides que sempre faran mal.
Una interpretació, altre cop, genial!
Un poema que supura dolor, com la vida mateixa. Bona interpretació!
Porquet: que la memòria s'erosioni pot ser tan bo com dolent, penso a partir del que tu dius.
Gràcies pels elogis. Ara per ara crec que el meu talent es manifesta més amb la interpretació que no pas amb la creació, no es pot tenir pas tot!
Sílvia: sí que és dur el poema. Potser per això m'hi he fixat.
Helena, com t'ho fas? llegim el poema i pensem... llegim les teves paraules i assentim. Tens més raó que un sant!
carina: la veritat és que ho faig amb moltes ganes, no sé per què. No sempre estic inspirada igual.
Quina sorpresa, Helena. Porte dos dies amb grip i encara no havia llegit res!!!
Moltes gràcies. Aquest també me l'emporte com segon Tàndem Bonals / Navarro
Ahhh Una cosa el vaig fer per a participar en el dia del Alhzeimer!!!
He tornat a entrar per veure si podia seguir el comentaris per mail com em preguntaves, però no apareix l'opció. No m'agrada gens aquesta nova versió de google
Joana: aquesta interpretació sí que no se m'hauria acudit! Quina idea més bona. Disculpa la interpretació traïdora.
Publica un comentari a l'entrada