UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 26 de novembre de 2011

Allà

A deslloc,
sempre a deslloc
m'hi trobe.

A deslloc
allà on les hores
fugen i tornen
pel territori nu de les paraules,
allà on ingràvida,
l'ombra s'esberla
i com espiral invertida
ens congrega al joc,
al joc dolorós de l'estima.

Allà,
allà on la mar
s'hi capbussa
en l'onada del silenci
ofegant el temps
en l'illa,
en l'illa del vesc.

NAVARRO, Joana dins El bosc dels somnis

“A deslloc”: a la veu poètica li costa de trobar la paraula exacta, el vers on la seva poesia trobi bé de residir. “Allà on les hores / fugen i tornen”: perd temps fent els poemes, però amb ells recupera una part del passat, alhora que una altra part es projecta en el futur. “pel territori nu de les paraules”: amb la poesia es despulla. “Allà on ingràvida,/ l’ombra s’esberla”: allà on deixa l’ànima, i “com espiral invertida” (cap a un únic centre, el de l’amor), “ens congrega al joc,/ al joc dolorós de l’estima”: molt ben expressada “la felicitat i el dolor d’estimar” que deia Maurois. Allà on el mar, la poesia, es “capbussa/ en l’onada del silenci”, el que seria el vers i l’espai en blanc que deixa al seu voltant, allà “en l’illa,/ en l’illa del vesc”: la idea única i atapeïda, enganxosa com el vesc, de tan condensada, com ho és aquesta darrera idea en ella mateixa, concepte clau en el poema.

5 comentaris:

J N ha dit...

Helena, quin comentari!!!
M'agrada molt més que el poema

Mil gràcies

Helena Bonals ha dit...

Joana: estàs inspirada, ho he passat molt rebé comentant-lo.

Jordi Dorca ha dit...

Ja sóc ací. I arreu.
Primavera d'hivern.

Olga Xirinacs ha dit...

"La mar, la mar que sempre recomença..." ens diu Valéry, és font inesgotable de poemes.

Helena Bonals ha dit...

Jordi: gran part de l'hivern ja és primavera, perquè la llum millora molt. Gràcies per ser aquí i arreu.

Olga: Valéry és el meu preferit entre preferits. És veritat que el mar inspira molts poemes.