dilluns, 26 de setembre del 2011

Pena arrencar-la,
també pena deixar-la,
la violeta.

Naojo, dins El cau de Calpurni

Entre l'acció i la contemplació. Entre la joia de viure i el mirar-se les coses des de la finestra. Pena de viure, i pena de no viure. Quant de sentiment en poques paraules. També, pena d'interpretar el poema, i pena de no fer-ho. Mai no és tothom content.
a

7 comentaris:

  1. fanal blau26 de setembre, 2011 20:56

    Davant d'una violeta em passa justament el mateix!
    Genial!

    ResponElimina
  2. El porquet27 de setembre, 2011 22:42

    Tantes serem tantes opinions hi haurà i així mai plourà a gust de tothom.

    ResponElimina
  3. Jordi Guerola27 de setembre, 2011 22:46

    Delicades paraules.
    Ja feia temps que no passava per ací i és un lloc tan agradable com sempre. Petonets.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals28 de setembre, 2011 08:37

    fanal blau: crec que Pessoa parlava d'aquest tema els Poemes d'Alberto Caeiro. És molt interessant.

    El porquet: a vegades una mateixa persona engloba les dues opinions. En aquest cas costa de decidir!

    Estonetes: ets benvingut.

    ResponElimina
  5. Calpurni01 d’octubre, 2011 22:37

    De vegades la indecisió ens atenalla i no ens deixa gaudir d'allò que ens envolta.
    Gràcies Helena per entrar al cau.
    Salut i poesia.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals02 d’octubre, 2011 10:06

    Calpurni: m'agrada el que dius amb poques paraules, és ben veritat això de la indecisió.
    Gràcies a tu pel teu bloc.

    ResponElimina
  7. Anònim04 d’octubre, 2011 18:49

    m'agrada aquest poema. fa pena realment les dues coses, i tries, i penses en l'altra opció. molt xulo

    coralet

    ResponElimina