UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 27 d’agost de 2011

Com vent de llevant

Com vent de llevant
m'empenys al teu pas.
Ni encallada,
ni com vaixell ancorat
puc defugir l'ímpetu del teus mots.
Cega a tota lògica,
ignore les lleis de la raó,
aquelles que punyents,
pronuncia amb veu de llautó,
reiterant-les sense parar
amb una cadència insistent
que lluny, molt lluny, vull desterrar,
amordassar o exiliar,
i reconvertir en dolça melodia
d'un nou vals, alentit en el temps.

NAVARRO, Joana

La veu poètica és empesa pel vent de llevant, el que prové d'on surt el sol, i per tant que l'arrossega a la llum del dia. Tot i que ella s'aferra a la nit, la poesia, per altra banda la raó amb la seva "veu de llautó" l'empeny encara que ella s'aferri, com un "vaixell ancorat", a la "dolça melodia/ d'un nou vals", el que seria metàfora de la seva poesia. "alentit en el temps", com el títol "Vals lent a Cedar Bend", de Robert James Waller. Els seus poemes alenteixen, aturen el temps.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies, Helena. Tot un detall per la teua part comentar aquest poema, que en un primer moment consideraves una mica difícil. Però ja veus, que no, que no ho és tant. Com sempre, excel·lent crítica.
B7s

Ana Muela Sopeña ha dit...

Helena:
Quin bella manera d'analitzar el poema. El jo personal i la veu poètica. Preciós. Jo ho havia entès d'una altra manera menys líric. El jo de l'autora i un tu d'alguna persona que feia retardar el seu avanç. Un amor d'aqueixos que creen inclinació i felicitat, però al mateix temps entorpeixen l'avanç o progrés.

Clar que un poema sempre té lectures múltiples. Açò és bé perquè un poema no arriba a ser poema fins que algú diferent a l'autor ho llig. La mirada del lector acaba de fer al poema. Per aquest motiu un bon crític sempre siga important perquè el poema acabe de convertir-se en poema i no siga simplement un ens en potència.

Una abraçada
Ana

onatge ha dit...

Poema clar i contundent. I el teu acompanyament Helena és més que un acompanyament...

Des del far bon diumenge.
onatge

Helena Bonals ha dit...

Joana: un cop m'hi poso no el trobo tan difícil, però és difícil dir-ho tot en dues paraules.

Ana: gràcies per recolzar-me, ja que he vist lectures diferents a la meva al bloc de la Joana.

onatge: sempre ets molt generós amb els meus comentaris!