UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 24 d’agost de 2011

Aigua de pluja
perduda sobre la mar.
Naufragi del vers.

NAVARRO, Joana

L'aigua de la pluja contra la del mar: igual que la llum d'una espelma, o de la lluna, contra la llum del sol. Naufragi de l'aigua destil·lada en la salada, de la poesia minoritària, perduda entre la prosa; del sentiment, l'emoció, perduts en l'imperi de la raó. Alguna cosa en queda, malgrat tot, sobretot de nit. Aquest poema és inspirat en el d'Ana Muela Sopeña, "Versos de pluja", que jo he penjat i comentat recentment.

5 comentaris:

Ana Muela Sopeña ha dit...

Aquest haiku és preciós. Els versos naveguen nàufrags enmig de la bogeria moderna. Consum, pressa, velocitat...

És com un koan, per a pensar i reflexionar sobre la nostra naturalesa absurda. Estem immersos en el material, però ens hem allunyat de l'espiritual. En la vida quotidiana no donem molta importància a la reflexió intimista, al món interior.

M'encanta l'haiku de Joana i també el comentari que tu, Helena, has fet.


Una abraçada
Ana

Joana ha dit...

Moltes gràcies a les dues per les vostres paraules. Demà el passaré al meu blog amb els vostres comentaris si m'ho permeteu.

Sense una bona interpretació, el vers queda orfe, trist i aïllat. L'anàlisi sempre és la seua millor aliada i vosaltres dues li heu fet molta companyia.

Joan ha dit...

Versos i contraversos enmig la pluja. M'ha agradat aquest deix de tempesta d'estiu.

Helena Bonals ha dit...

Ana: faig el que puc!

Joana: pots penjar el poema i els comentaris, si vols.

Joan: estic contenta que t'agradi tot plegat.

Barcelona m'enamora ha dit...

Que bonic Joana. I realment el poema del post anterior i aquest s'enten molt bé un després de l'altre. Que bé que una inspiri a l'altre, així es farà una roda d'inspiració que no tindrà fi.