UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 9 d’abril de 2011



A TU, POEMA

Veu que viatja
per l'escriptura, la infantesa,
l'amor i el desamor,
per la pedra dubtosa,
la lluna de creixent incertesa,
o la boirina d'entelada transparència.
Plor que s'ofega,
recreant-se en el llenguatge.
Lluita constant
que trenca el silenci.
Tot això, ets tu,
lletra o poema.

Joana Navarro dins Besllum

Un dels tres temes fonamentals de la poesia, segons Jordi Julià: l’amor, la vida i la mort i la poesia en ella mateixa (aquest darrer el cas d’aquest poema). La veu poètica viatja per l’escriptura, o sigui, aconsegueix de dir alguna cosa gràcies a ella, i gràcies a la seva infantesa, perquè “l’home és el que queda del nen”, que deia Ana María Matute. Viatja per una pedra dubtosa (que no és compacta com semblaria, sinó plena de misteri), “lluna de creixent incertesa” (un quart creixent, no lluna plena encara), en definitiva: “la boirina d’entelada transparència” que són sempre els versos, l’opacitat, la transitivitat a través de la qual es veu el món amb el poema. El “Plor que s’ofega”: el dolor que es venç amb la poesia, a través del llenguatge, en una “lluita constant”. Tot el poema és una reflexió sobre el poema i pel poema que tantes alegries produeix al capdavall.

8 comentaris:

onatge ha dit...

Poema
ets la sang i el batec
llàgrima i somriure,
carícia i solitud,
l'accent de la rosada...,
el silenci que crida,
ets camí i taüt,
els pètals que vesteixen
la nuesa de viure,
ets el viatge que
escurça la distància,
la pluja que fertilitza,
l'aixada que ens llaura...

Des del far una abraçada.
onatge

GEMMA ha dit...

Felicitats a les dues, Helena&Joana!

Sou un molt bon tàndem.

Alyebard ha dit...

Poema i comentari es complementen un a l'altre. Com les dues amigues de la foto.

Iris ha dit...

Helena, moltes gràcies per la crítica tan generosa que has fet sempre dels meus poemes, pel pròleg de Besllum i per acompanyar-me de manera real en la presentació del llibre.

Sempre serà un poquet teu!!!

Abraçades

Helena Bonals ha dit...

onatge: és veritat que un poema és tot això que dius, perquè és superior a la vida sempre.

Gemma: prepareu-vos, que en vull treure suc del llibre de la Joana!

alyebard: els vostres comentaris també es complementen amb els seus poemes i els meus comentaris.

Joana: vaig tornar a casa molt relaxada, del bé que m'ho he passat.

Galionar ha dit...

M'agrada molt el cant a la poesia de la Joana, l'anàlisi exhaustiva que en fas, Helena, i també m'agrada poder-vos veure en la fotografia i constatar que la celebració va ser tot un èxit. Ara intentaré comprar el llibre a través de l'enllaç que has posat. Felicitats a totes dues!

fanal blau ha dit...

Felicitats a ambdues per poder compartir aquests moments d'emoció poètica.
Una abraçada!

la Teresa ha dit...

Felicitats a totes dues!