UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 10 d’abril de 2011

La invenció

Com els trenta-sis immortals
de Sakai Hoitsu,
perdurarà la invenció
en la frontera del temps.
Res no s'aturarà,
ni s'abandonarà a l'oblit.
desig i talent
en mútua comunió
desencadenaran grans ambicions
per mai més satisfetes
ni en la nòria del temps,
ni en el carrusel del progrés.

NAVARRO, Joana Besllum

La creativitat, la rosa de Gilbert Bécaud, és allò únicament immortal, l'únic que va més enllà de la frontera del temps, de la nostra transitorietat. En ella tot continua, i no s'oblida pas, perquè en ella transcendim. El "desig i el talent" posats en l'obra de manera conjunta aconseguiran de fer reals les ambicions que no poden ser-ho en la vida, de reals, ni en el curs del temps que sempre torna a fer la volta, ni en el progrés accelerat de les nostres experiències vitals. La invenció, la poesia, ens salva, ens redimeix de la nostra vida, i ens permet d'embellir-la al capdavall.

12 comentaris:

Iris ha dit...

A la poesia tot és possible, Helena.
Immortalitzar sentiments i emocions i guarir-los al nostre cor
per que ens acompanyen per sempre sense que ningu els eclipse. Inventem i recreem vivències i expreriències compartides les projectem al nostre interior per a que ens acompanyen per sempre.

Poster me'allunye una mica de la teua magnífica crítica, però ...

Abraçades

La figa del Papiol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
La figa del Papiol ha dit...

Això de "nòria" i "carrusel" està admès en català? Em sembla que "noria" es diu "sínia" o "sènia" quan es refereix a l'estri per abeurar els animals i "roda" quan es refereix a l'atracció de fira.
I "carrusel" tampoc no existeix en el sentit que s'empra al poema, calc del castellà. En català serien els "cavallets". "Carrusel", per a nosaltres, fa referència a uns exercicis d'habilitat i lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars.
Els escriptors hauríem de ser curosos amb el llenguatge... (ISRAEL CLARÀ)

Anònim ha dit...

carrussel

1. m. Exercicis d'habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars.
2. m. JOCS Cavallets.
3. carrussel esportiu TELECOM. Nom que s'aplica, en ràdio i televisió, al conjunt de connexions amb diversos llocs on es disputen competicions esportives simultànies durant una retransmissió.

Anònim ha dit...

Cal saber senyor Clarà que el poema està escrit en català occidental.
La llengua mostra moltes diferàncies diatòpiques que ens serveixen per enriquir el vocabulari.

Anònim ha dit...

La nòria de Castelló de la Ribera
és bastant emblemàtica com per a que la pugam adaptar al nostre vocabulari tots els pobles de la Ribera del Xúquer. Els escriptor no sols respectem la llengua, sinó que a més intentem recuperar aquelles paraules que formen part del nostre patimoni històric i cultural.

Joana

Helena Bonals ha dit...

Molt bé, Joana.

La figa del Papiol ha dit...

"Carrusel" i "nòria" no són paraules admeses pel Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Ho lamento, sóc absolutament conservador i purista, el dia que la institució les admeti, les consideraré correctes. Per mi són faltes clamoroses. Gràcies per encaixar tan bé les crítiques.

Joana ha dit...

Sempre he defensat la unitat de la llengua i em sap greu veure que quan es tracta de la variant occidental, paraules tan nostres hagen de patir aquest rebuig.
Carussel està acceotat per l?Acadèmia Valenciana de la llengua i apareix la seua definició al Trobat, diccionari de la Generalitat Valenciana. I la nòria de Castelló de la Ribera, o la de L?Alcudia, apareixen a les plaques d'aquest monuments i a més hi ha molts articles sobre elles on apareix la paraula "nòria".
També jo sóc molt purista, pero crec que no es pot unificar sense respectar les particularitat pròpies de cada dialecte. la riquesa que ens poden aportar és enorme.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Israel, no coneixia la teua obra. El teu interés mostrat per la llengua m'ha fer investigar i descobrit-te com a gran poeta. D'entre els poemes teus que he llegit, m'agrada especialment aquest:

Dius que m'esperi que madurin les cireres,
que dreci el blau del cel i encoratgi els turons
a servar la llum difusa de les estrelles...
Em recordes el que tinc, que tu ja no hi ets,
i em fas presents totes les teves meravelles.

M'obligues que m'aixequi si em fan caure a terra,
no vols que vessi cap llàgrima que no cal.
Camines ran del precipici, en la ranera
que em separa de tot bé i m'allunya del mal.
Combats contra el llindar de qualsevol espera.

Però res ja no és tan bell com quan tu hi eres,
tot pren aquell regust innoble de la sal.
I jo sé que encara restes, i que t'esperes,
per tornar a viure com quan eres immortal.

ENHORABONA PER LA TEUA TASCA!!!

Segurament li dedicaré un post al meu blog. M'agrada molt la crítica literària. Espere que no trobes moltes errades.

Una abraçada poètica!!!

Iris ha dit...

Per si t'interessa, ací el teu poema:
http://eltelerdelrecord.blogspot.com