UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 13 d’abril de 2011

Falsa melangia

Un assaig de fredor,
camuflat de poema
s'escapa per entre les cordes
d'una guitarra de tardor
i amenitza lleugerament
l'horabaixa retardada,
reinventant rebregades nostàlgies
que viatgen des de la muntanya
fins a la vora del mar.

NAVARRO, Joana dins Besllum

La poesia fa feliç: encara que sigui trista, pot tenir la bellesa d'un dia de pluja. "Un assaig de fredor": el poema es fa en fred, encara que sigui tot sentiment. La "guitarra de tardor" i "l'horabaixa retardada" vénen a ser el mateix, imatges de decadència, la posta de sol, la maduresa que s'allarga, en la vida que viatja des de la muntanya, la neu de la infantesa, "fins a la vora del mar", la mort. "Falsa melangia": s'escau al "Misteriosament feliç" de Margarit.

15 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Les circumstàncies d'aquest poema de Joana s'avenen amb aquella tristesa del capvespre i més si van acompanyades dels sons de guitarra.
*
Gràcies, Helena, per preocupar-te de la Geografia Literària.
Sí, és a Internet, però quan penso la feina tan gran que serà cobrir tota Catalunya... L'adreça és:

www.endrets.cat

És una feina progressiva (work in progress), en el sentit d'afegir detalls i matisos a la web, cosa que el paper no permet, de moment.
Una abraçada.

Joana ha dit...

Gràcies Helena per la teua generosa crítica.
Enhorabona Olga.

La figa del Papiol ha dit...

http://www.facebook.com/israel.clara?sk=wall#!/notes/israel-clar%C3%A0/de-poetassos-poetets-i-poetastres/179412335439430

Helena Bonals ha dit...

No tinc Facebook, ho sento.

Helena Bonals ha dit...

La figa del Papiol: gràcies per fer-te seguidor meu.

La figa del Papiol ha dit...

Benvolguda, si no tens Facebook, em podries donar algun e-mail on et pugui fer arribar l'article que he fet? Gràcies.

Helena Bonals ha dit...

Dóna'm tu el teu mail i t'escric!

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

iclara@editorialomicron.com
Només és per poder mantenir una mica d'intercanvi. Gràcies.

Joana ha dit...

Helena, ja te l'he passat jo. Sols has de llegir amb un sisé sentit. M'agradaria esbrinar on es troba la frontera entre la bona literatura i la dolenta i establir on es troben els límits que defineixen el bon escriptor, l'escriptor que s'ho creu i que té al seu costat el suport de determinades autoritats literàries i l'amateur que sols compta amb els suport de la gent valora la seua obra perquè li arriba, la sent. Difícil qüestió aquesta. Una llàstima no tenir tots les coses tan clares!!!

Joana ha dit...

Volia dir: amb el suport de la gent que valora la seua obra perquè li arriba, la sent.

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

Que la gent escrigui em sembla bé, però crec que massa vegades els blogs i blogaires són poc rigorosos. A les editorials, en canvi, sí que tenim qui decideix què és bo i què no. Bo, avui dia, vol dir que vengui, per desgràcia. Quan parlem de poesia no podem adduir aquests arguments perquè està clar que no es ven. Aleshores només pot ser l'excel·lència de l'obra, el criteri a seguir. I penso que hi ha molta gent que escriu gratuïtament sense cap sentit de l'estètica. Això els tanca definitivament les portes de cara a guanyar premis o editar. L'obra de qualitat sempre s'obrirà camí per ella mateixa...

Joana ha dit...

Em sembla que et contradius, primer critiques un poema que està editat perquè dius que té errades ortogràfiques i despres parles de poesia entre cometes de blocaires, quan es tracta d'una mateixa persona, que escriu al blog primer i aconsegueix una publicació despres. I respecte a les errades, sols dir-te que tots en fem, els filòlegs, també. No se'n lliura ningú.
Helena si et passes pel blog podràs veure l'entrevista que em va fer Ezequiel Castellano. S'ha basat sobre tot amb el teu fantàstic pròleg.
Abraçades, bonica!!!

JOANA ha dit...

brrrrrrrrr!!! DESPRÉS

JOANA ha dit...

SOBRETOT

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

Crec que no em contradic: que un poema estigui publicat sigui en un blog o sobre paper no significa que no pugui contenir faltes. ¿O és que un llibre editat està exempt d'errates? Precisament és on més n'hi ha. No he escrit aquest article pensant en ningú en concret. Crec que la teva poesia, Joana, és correcta. Hi ha poemes, a "Besllum", força reeixits. Jo em referia a d'altres autors i altres blogs no tan curosos.
I, pel que fa a les errates, és evident que tothom les pot fer, "errare humanum est", però per això hi ha els correctors professionals que déu n'hi do el que cobren...