UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 16 de gener de 2011

Nou despertar

No hi ha temps
que no s’escole,
que no plene la buidor
amb refilets de rossinyol,
o amb la clara llum del sol.

Si tremola fràgil el vent,
i es fa eterna la vida;
si lleuger, no alena el son
i, pel cementeri de la nit,
sents bategar
un silenci de gebre;
no ho dubtes,
és un somni fet malson,
feble per invertebrat:
un cuc fred que s’arrossega
amb la consistència del no-res.

NAVARRO, Joana dins Besllum

No hi ha vivència que no passi, que no s’arrangi, foscor que no s’acabi omplint de llum, de bellesa.

Si el vent, metàfora d’allò espiritual, tremola en avançar; si la vida no té pas res a veure amb l’art, i es fa monòtona; si el son no és tranquil, i en la mort que és la nit batega una relació acabada que s’ha petrificat, no s’ha de dubtar, és “un somni fet malson”, com quan es tasta una llimona atractiva i després resulta que és amarga: un cuc fred que té origen en la mort, amb “la consistència del no-res”, allò pesat i lleuger alhora. És un poema de desamor molt dur, que em costa de comentar.

8 comentaris:

chuscartes ha dit...

Posa paraules a la meva por, la pèrdua de la mà estimada. Quan penso què tot el que tinc al costat de la persona amada pot arribar a caure per una embranzida del vent, se'm clivella l'ànima. No trobo mots per descriure la desolació d'aquest enderroc. Per sort, sempre tindrem capvespres afamats del cos estimat.

Iris ha dit...

Helena, quina meravella de comentari!!!
Mil gràcies una vegada més, el teu suport no té preu!!!

He fet algunes modificacions, ja te les passaré, però en essència el comentari seria el mateix!

Des del teler, Joana

Jordi Solà Coll ha dit...

Resseguint el comentari de l'Helena observo que si ha esperança -en el poema i en la vida- aquesta s'ubica a l'inici de tot: l'art i la vida. Cal començar a cada volta per trencar amb el malefici del malson.

Iris ha dit...

Ací et deixe la modificació. Li he posat per títol "Nou despertar" i per a mi suposa un nou camí cap a l'esperança, que moltes vegades podem aconseguir tancant portes i obrint noves finestres per on deixar entrar la llum del sol.

Nou despertar

No hi ha temps
que no s’escole,
que no plene la buidor
amb refilets de rossinyol,
o amb la clara llum del sol.

Si tremola fràgil el vent,
i es fa eterna la vida;
si lleuger, no alena el son
i, pel cementeri de la nit,
sents bategar
un silenci de gebre;
no ho dubtes,
és un somni fet malson,
feble per invertebrat:
un cuc fred que s’arrossega
amb la consistència del no-res.

Una gran abraçada i mil gràcies. Si vols el canvies i si no tampoc no passa res. Però, si us plau lleva-li el barret que li he posat a "es"( pronom) al 7è vers, que sempre vaig a mil!!!

Helena Bonals ha dit...

Ja l'he canviat, però no he canviat el meu comentari, hi ha poca diferència. Sembla més optimista, amb aquest títol, però.

Alyebard ha dit...

La millor manera de combatre els mals sons és encarar-los. Molt bona!

Olga Xirinacs ha dit...

El poema és bell.
El cuc el torna preciosa papallona.
Altres cucs, beneficiosos, airegen la terra i la fan fèrtil.
Tots i tot som una sola cosa.

Iris ha dit...

Olga moltes gràcies per les teues paraules. Comptar amb el teu vist i plau és molt important per a mi.