dissabte, 28 d’agost del 2010

Temps de miralls exactes
reflecteixen les ones del meu mar.
Sóc receptacle únic
dels cristalls de la tarda
i l’arena dels cossos.

XIRINACS, Olga Óssa Major, Llençol de noces

Poema que parlaria de la poesia quan n’és temps de ser feta: els “miralls exactes”, els versos; “les ones del meu mar”, la poesia, que és reflectida pel poema. Poema fet de “cristalls de la tarda”, el que queda del dia (la vida), allò cristal·lí, i l’arena dels cossos, allò més orgànic. El poema, doncs, és fet de sentits i idees, de teoria i pràctica. N’és receptacle únic, perquè no el pot escriure ningú igual, és personal i intransferible.

2 comentaris:

  1. Simetria total de miralls entre les ones i l'arena del cossos. tot un luxe pels sentits.

    ResponElimina
  2. Un altre bell poema de la senyora Xirinacs. Dens malgrat l'aparent simplicitat.

    ResponElimina