UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 6 d’agost de 2010

El dubte és molt clar
però mai pot escampar
la negror del fons.

NAVARRO, Joana

Dubtar és de savis, d'aquí la llum inherent al dubte. Però la caverna, la foscor del fons no l'esvaeix el dubte mai completament. És com si la incertitud, allò misteriós, fós alhora clar com la lluna, i el reste, allò fals però massa precís, la negror de la nit.

7 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies, Helena!!!

Quan tenim un dubte, sembla molt clar que el tenim i que no ens queda altre remei que resoldre'l de la manera més possitiva possible, sense deixar que en intentar solventar-lo la part més negra tape la possibililitat de poder actuar amb determinació i sense pors. No sé si m'he explicat!
La negror de la nit que resta al fons com tu dius, de vegades no deixa actuar ni veure la llum per complet.

M'agrada molt la teua anàlisi, el complementa molt bé!!!

Florenci Salesas ha dit...

Com més clar és el dubte, més negre la seva resolució. És com unes tisores que quan més es tanquen les seves dues fulles més tallen i separen les dues parts que pateixen el seu tall, com més separades les cames dels amants, més junts es troben els seus cossos. Aprop/lluny, llum/foscor, separació/unió, contraris que es complementen... i s'exclouen.

Gran haiku --desgarrador, de fet-- perfecta interpretació.

Helena Bonals ha dit...

Perfecta interpretació la teva també Florenci! En la contradicció, com en el trencament, se solen trobar les relacións.

Joana ha dit...

Helena, perdona però el comentari de Florenci, no sé per quin motiu em fa pensar en la sirenita del mar!

Joana ha dit...

Helena, perdona però el comentari de Florenci, no sé per quin motiu em fa pensar en la sirenita del mar!

Helena Bonals ha dit...

Joana:
És broma, oi? No ho entenc gaire.

Joana ha dit...

És clar que sí, Helena, no et preocupes.