Vel del matí
El desert crema
sota l'espill de la infantesa:
Ales de papallona entre dos somnis.
BESSÓ, Pere El pou de la set que no assacia, 2005
L’espill de la infantesa reflecteix la llum de la primera etapa de la vida, el “vel del matí”. Però, darrere de la cara il·luminada de l’espill, crema el desert en què s’ha convertit pràcticament la vida en el present. La veu poètica té ales de papallona, no toca la terra, entre dos somnis, el sol i la lluna, el passat i el futur.
Que bonic!!! És una meravella, una joia, un diamnat en brut. M'he quedat una bona estona llegint i rellegint.
ResponEliminaGràcies pel comentari, Helena, tu ja ho dius tot, reste emmudida i t'espere impacient al besllum del bosc entre poemes i haikus.
Una abraçada
Joana:
ResponEliminaContenta que t'agradi Bessó!
Saps que "Notes Vistes" fa vacances d'agost? No haràs de patir pas.
No en tenia ni idea però acabe de solventar el problema amb Internet així que aniré posant-me al dia, llegint i comentant to el que encara no he pogut llegir.
ResponEliminaales de papallona entre dos somnis... el sol i la terra, el passat i el futur.
ResponEliminano es pot dir més..., m'encanta! i molt especialment el darrer vers.
Molt bones vacances Helena, nits d'estiu i poesia...!
t'he seguit la proposta de joc
ResponEliminahttp://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/2010/07/la-lluna-ja-sha-post-i-les-pleiades-es.html
Gràcies a vosaltres, Helena, Joana i Lolita, em sent ben pagat pels vostres comentaris tan mimosius envers la meua poesia
ResponEliminaPere