dijous, 15 de juliol del 2010

169è joc literari de Tens un racó dalt del món




L'ombra et protegeix,
infant que et recolzes a la cadira,
del joc vital dels altres.

Sempre a contracorrent,
hipersensible,
la literatura pot esdevenir
el teu últim refugi.

BONALS, Helena
a

14 comentaris:

  1. GEMMA15 de juliol, 2010 20:31

    Si Helena, un possible futur, i potser serà poeta!

    Aquí la meva inspiració:

    Sent encara petit,
    mira l'escena,
    però què pensa?

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau15 de juliol, 2010 20:43

    moltes gràcies de nou

    ResponElimina
  3. Helena Bonals15 de juliol, 2010 20:48

    Quin misteri, Gemma, el que pensa un nen tan petit, que ja té molta relació amb el que pensarà de gran.

    ResponElimina
  4. Francesc Mompó15 de juliol, 2010 21:32

    Els ulls de l'infant, la gènesi del naïf.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Alyebard16 de juliol, 2010 09:25

    Espero que sigui meitat i meitat. Gamberro i poeta. Els infants que s'estan en un racó i no juguen em fan molta pena. Hi ha un temps per a tot. Ja descobrira la poesia. Ara li toca embrutar-se amb la sorra del parc.

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs16 de juliol, 2010 10:53

    De la infantesa n'extreiem universos. Tots els grans escriptors n'han parlat, de les seves: Tolstoi, Bassani, Capote, Gorki...

    Que hi hagi sort en aquest nou joc d'estiu. Estic escrivint un llibre de poemes per publicar a la tardor-hivern.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals16 de juliol, 2010 11:37

    Francesc:

    L'hauries pogut penjar tu, aquesta foto.

    Alyebard:

    Doncs a mi els infants i adults que no llegeixen em fan força pena (i no pretenc de polemitzar pas). Es pot prescindir de tot menys de la literatura.

    Olga:

    Ja me'l compraré, el teu últim llibre, però encara no he acabat l'obra completa!

    ResponElimina
  8. Alyebard16 de juliol, 2010 11:43

    No és polemitzar:) cada cosa al seu temps! Els infants han de llegir i jugar

    ResponElimina
  9. Helena Bonals16 de juliol, 2010 15:22

    Els infants són com els primitius o salvatges: ja està bé que siguin una mica inadaptats d'entrada, tenen tota la vida per comportar-se com a adults. Però un cop es socialitzen estic d'acord amb el que dius.

    ResponElimina
  10. Joana17 de juliol, 2010 08:31

    Helena m'encanta la teua manera de fer metaliteratura, de transmetre la importància d'aqquest art en ell mateix.

    Olga, sort amb el nou llibre. promet llegir-lo-

    ResponElimina
  11. La Meva Perdició17 de juliol, 2010 12:10

    Potser els jocs dels que ara no participa, seran caldo de cultiu de relats futurs inspirats en la seva solitària infantesa. ^_^

    ResponElimina
  12. Elfreelang17 de juliol, 2010 14:03

    Molt tendre molt maco!

    ResponElimina
  13. Helena Bonals18 de juliol, 2010 17:19

    Gràcies, Sergi i Elvira!

    ResponElimina
  14. montse20 de juliol, 2010 21:43

    El trobo tendre con d'infantesa.

    Salut!

    ResponElimina