UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 27 d’abril de 2010

joc interpreta'm

Gran és la mar

Gran és la mar, més que el meu desig,
gran i més blava, més encalmada.
La meua nau, un desig de pau.
Es fa a la mar cada matinada.

_Omple la vela del meu desig_
Vent de llebeig, vent de tramuntana.
La meua nau, un desig de pau,
deixa una llarga estel·la argentada.

Salta i s'endinsa pel bell camí
l'àgil dofi de pell satinada,
llençant un crit vora el seu destí.
En llibertat, rabejat d'albada.

Ja és mar endins la joiosa nau!
Adeusiau, la terramigrada.
Només al mar es troba la pau.
Pau del desig només dins l'onada.

_Inflen les veles del meu desig_

Maria de Frederic

Mar gran, blava i encalmada, veles al vent de llebeig, de tramuntana, llargues estel.les d'escuma argentada, dofí de pell satinada, ... poden imaginar-se millors imatges per il.lustrar la pau?, la pau del desig que en aquest magnífic poema s'intueix que és un concepte más gran que el desig de pau, al qual engloba. Pau del desig, èxtasi de bellesa i de pau, diria jo, que s'escau al final del poema "Pau del desig només dins l'onada", on es troba eixe moment on tot l'alié deixa d'existir. Un poema suggerent, que emociona i contrasta amb la pau que transmet.

Miguel Ángel

Tot un gran descobriment!!! no coneixia aquesta magnífica poetessa que amb joiosa nau m'arriba des del mar. Gran és el mar com gran és la seua poesia que ací us deixe per a poder assaborir-la amb tota la seua plenitud i poder gaudir dels sentiments que transmet i amb els que m'identifique totalment.
Les imatges de la mar, la nau, l'onada i fins i tot l'àgil dofí són molt suggerents i em porten molts records a la memòria. Conec "un dofinet que s'alimenta dels sol del crepuscle" i cerca "la pau del desig només dintre l'onada" , una onada que infla les veles del desig.
Un mar que respira la tranquil·litat i l'esperança d'una blavor que no l'abandona, que ens regala la llibertat dels vents de llebeig i tramuntana, la pau de sentir-la cada matinada, però que al temps i aparentment en total contradicció transforma la pau i calma del jo poètic en un desig immens que es manté sempre viu, reflectint així un oxymoron molt ben aconseguit.
Per a mi ha estat tot un gran plaer poder llegir i rellegir aquest poema i arribar a poder fer meus els seus versos. Espere que us agrade tant com a mi i si d'alguna manera li pugués arribar aquest comentari meu en senyal d'agraïment a la seua autora, seria tot un luxe per a mi.
Gràcies!!!


Joana Navarro

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Poema i comentari que alliberen amb la seva bellesa, que recorda la del mar en tot moment.

Joana ha dit...

Tot un gran descobriment!!! no coneixia aquesta magnífica poetessa que amb joiosa nau m'arriba des del mar. Gran és el mar com gran és la seua poesia que ací us deixe per a poder assaborir-la amb tota la seua plenitud i poder gaudir dels sentiments que transmet i amb els que m'identifique totalment.
Les imatges de la mar, la nau, l'onada i fins i tot l'àgil dofí són molt suggerents i em porten molts records a la memòria. Conec "un dofinet que s'alimenta dels sol del crepuscle" i cerca "la pau del desig només dintre l'onada" , una onada que infla les veles del desig.
Un mar que respira la tranquil·litat i l'esperança d'una blavor que no l'abandona, que ens regala la llibertat dels vents de llebeig i tramuntana, la pau de sentir-la cada matinada, però que al temps i aparentment en total contradicció transforma la pau i calma del jo poètic en un desig immens que es manté sempre viu, reflectint així un oxymoron molt ben aconseguit.
Per a mi ha estat tot un gran plaer poder llegir i rellegir aquest poema i arribar a poder fer meus els seus versos. Espere que us agrade tant com a mi i si d'alguna manera li pugués arribar aquest comentari meu en senyal d'agraïment a la seua autora, seria tot un luxe per a mi.
Gràcies!!!