dilluns, 1 de març del 2010

VIII

Del camp de batalla al camp de l’escriptura, quan les
llàgrimes somien.

BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis

Les llàgrimes cauen avall, al mateix temps que pujen, s'evaporen els somnis. Que "les/ llàgrimes somien" és poesia per si sol. De la vida ("el camp de batalla") a l’art (l'escriptura"), quan els sentiments són desarrelats del cos, somien, es converteixen en poesia, tendeixen cap amunt. Tota la humanitat tendeix cap amunt encara que no ho sembli.
a

7 comentaris:

  1. Elfreelang02 de març, 2010 00:37

    Quan les llàgrimes somien! quin gran vers!m'agrada molt la teva interpretació!la vida, l'art...l'anar avall i l'anar amunt...capgirar el sentit...

    ResponElimina
  2. Joana02 de març, 2010 05:04

    Quan les llagrimes somnien, s'alliberen pensaments i accions, regna la llibertat que després de barallar-se contra les forces psicològiques i espirituals, aconsegueix una independècia i sinceritat totalment lliure i saludable,
    Gràcies, Helena

    ResponElimina
  3. Helena Bonals02 de març, 2010 09:09

    Sou molt benvingudes les dues, molt suggerents.

    ResponElimina
  4. Balaphoto02 de març, 2010 17:21

    Bon blog!! Bons escrits!!

    http://balapertotarreu.blogspot.com

    Frank

    ResponElimina
  5. Helena Bonals02 de març, 2010 22:04

    Gràcies, Francesc.

    El teu bloc és molt millor!

    ResponElimina
  6. Florenci Salesas03 de març, 2010 15:40

    Les llàgrimes com a generadores d'una acció (el somni), enlloc de ser el fruit d'una acció involuntaria (ser plorades).

    Unes llàgrimes molt actives, vaja, que agafen les regnes de la situació i marquen camí. La rebelió de les llàgrimes. A partir d'aquest vers s'han acabat les ll'agrimes-objecte!

    ResponElimina
  7. Helena Bonals05 de març, 2010 11:22

    Les llàgrimes-objecte passen a ser subjecte!

    ResponElimina