dimecres, 18 de novembre del 2009

Plou damunt la vila
tot s'esdevé tranquil,
repòs dels somnis.

Puigcarbó, F., Haikus

Els somnis, com l’aigua dels núvols, tendeixen cap amunt, en evaporar-se. De tant en tant s’ha de tocar una mica de peus a terra, per poder volar millor. La pluja, com la tristesa, és tan natural com el bon temps, que deia Pessoa.
a

2 comentaris:

  1. Joana18 de novembre, 2009 20:43

    Particularment pense que aquest haiku, és molt bonic. Quan els vaig llegir, aquest em va cridar l'atenció de forma molt especial. M'inspira pau i tranquilitat.
    Tocar els peus a terra per a poder somniar, seria el repós del somnis el dies de pluja, que s'agafen un xicotet descans per a volar amb major intensitat després.
    Gràcies, Helena.

    ResponElimina
  2. Florenci Salesas23 de novembre, 2009 07:27

    Bon haiku. Paraula clau: plou, al començament. Després, l'efecte, com s'ho agafa la vila. En fi, el que tu dius "tocar una mica de peus a terra, per poder volar millor", una bona manera de recollir-lo.

    Inspira, sí.

    ResponElimina